dimecres, 14 de maig del 2008

PENSAMENT I ACCIÓ

No podem canviar el món si no comencem per canviar el nostre entorn. Pots passar-t’hi anys treballant per aconseguir un objectiu però si no trobes les persones i, no disposes dels mitjans adients, mai arribaràs a complir-ho.

La humanitat canvia amb passes de gegant, però, ho fa cap a la banda equivocada. Hem deixat que aquesta societat s’hagi abocat de ple cap a una globalització de pensament únic que retalla les llibertats i els drets dels homes en benefici d’uns quants mandataris que utilitzen els mitjans per confondre i manipular el pensament humà.

Tenim, doncs, l’obligació de difondre el nostre ideal i, hem de treballar per buscar els mitjans per portar a terme aquesta tasca.

Hi ha dos tipus d’idealistes, qui creu en una tesi i, qui a més de creure treballa per difondre-la.


Són aquests segons qui han de disposar de més suport per part de les organitzacions, ja que a la societat moderna ens trobem amb tota mena d’esculls que les doctrines que són afins o estan al poder son capaç d’inventar, utilitzant tots els mitjans que controlen per arribar a tothom i així complir els seus objectius.

Nosaltres ens veiem obligats a buscar noves formes d’arribar a la societat; a través dels centres d’estudis, premsa alternativa, xerrades, etz... Amb ells no només podem formar persones, sinó que els podem utilitzar també per difondre i posar, alhora, en pràctica el nostre pensament.

Així doncs, cadascú ha de posar el seu granet de sorra. No hem d’escriure en papers per desprès oblidar-los en un calaix; no podem atendre a un company amb problemes fent-li creure que som una organització combativa i, que han de començar una batalla per després deixar-lo en l’estacada. No, hem de predicar donant exemple.

Tampoc podem oblidar a la gent activa i amb ganes de canviar el món, gent què li agrada treballar per allò que creu i què pot arribar a més gent per aconseguir-ho.

Hem de pensar que de vegades la història ens dona oportunitats, però, per quan això succeeixi hem d’estar preparats. Tanmateix, si no es dona aquest cas, som nosaltres els qui han de provocar aquestes oportunitats.